Dama galant, d’alta i molt gran noblesa
Los vostres ulls, d’alta i molt gran noblesa,
On la virtut se troba aposentada,
No sé més dir sinó que us ha formada
Aquell que té los cels ab fortalesa.

Mirant de vós la gràcia i gentilesa,
Al grau suprem sou de virtuts dotada,
Robí perfet, gran joia comparada,
I diamant de joies la riquesa.

Anau seguint la generosa fama
De les gentils, única i sola guia
En tot lo curs de virtuosa vida.

Creença tinc que tan graciosa dama,
Avent ben vist lo que tant mereixia,
Res faltarà del que sa fama crida.

Dama del tot complida,
Onra que naix de l’arbre de Cardona,
No tenint par no podeu ser segona,
Ans bella fora mida.

Pere Serafí

a) Aquest poema de Pere Serafí és un sonet amb strambot. Fixa’t en la primera lletra de cada vers i digues qui era la dama a qui anava dedicat.
b) Quins són els adjectius que dedica Pere Serafí a la dama? Com la descriu?
Altra cançó

Ai, que no mirau[1], senyora,
lo gran foc tinc en extrem!
Via fora, via fora,
vingue[2] aigua, que jo em crem!

Senyora, de vostra vista[3]
tot lo cor tinc inflamat[4]
i, perquè tal foc resista,
cerc[5] la vostra pietat.
I essent vós la causadora,
mon cor trist cremar-se tem.
Via fora, via fora,
vingue aigua, que jo em crem!

És un foc de molt gran força
que ha crescut de poc en poc,
que, si no es mostra en l'escorça,
tot dedins[6] só[7] flama i foc,
tant que quan més va pitjora
i és en lo grau més suprem.
Via fora, via fora,
vingue aigua, que jo em crem!

És d'Amor aquesta flama
encesa del vostre gest,
i quan més va més s'inflama
puix[8] que el remei no ve prest[9].
I vós sou l'atiadora[10]
d'aquest foc que tant me pren.
Via fora, via fora,
vingue aigua, que jo em crem!

Si tant dura vostre tema,
sens mirar ma servitud,
ab lo coc que tant me crema
ja só, trist, del tot perdut.
I així, més cruel que mora
tots vos anomenarem.
Via fora, via fora,
vingue aigua, que jo em crem!

Cesse[11], doncs, vostra cruesa[12],
puix que mereixeu tant,
i és de gràcia i gentilesa,
que ningú no pot dir quant.
Socorreu[13] al qui us adora,
que està ja al darrer extrem.
Via fora, via fora,
vingue aigua, que jo em crem!

Vinga l'aigua piadosa,
don remei al foc ardent,
aigua fresca com la rosa
del vostre cos tan plasent!
I, si no, abans d'una hora
tornar cendra tot me tem.
Via fora, via fora,
vingue aigua, que jo em crem!

Pere Serafí


En aquest poema, Pere Serafí combina una temàtica de clara influència d’Ausiàs March amb una forma pròpia de la poesia popular.
a) A qui s’adreça el poeta?
b) Quina és la seva queixa o demanda?
c) Per què el poeta se sent inflamat?
d) Quina és l’actitud de la dama?
e) Quin creus que és el tema inspirat en Ausiàs March?
f) Pots dir alguna forma dins del poema que et faci pensar en la literatura popular?

Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig (1510- 1561/80)
No he volgut escriure l'obra en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per a defensar i il·lustrar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball, ni tampoc l'he volguda escriure en la llatina, perquè no pareguera ser tan generalment tractada i entesa per los de nostra nació com jo volguera
Fragment de la Dedicatòria de l’obra
a) Per quina raó creus que Cristòfor Despuig necessita explicar en quina llengua escriu la seva obra?









[1] veieu

[2] vingui

[3] de mirar-vos

[4] ardent

[5] busco

[6] per dins

[7] sóc

[8] ja que

[9] ràpid

[10] la que encén la flama

[11] acabi

[12] crueltat

[13] Ajudeu, auxilieu